URH Reservar a la nostra Web Oficial té avantatges: Reserva al millor preu garantit
Molí del Mig by URH

HISTORIA I REHABILITACIÓ DEL MOLI DEL MIG

HISTORIA DEL MOLI DEL MIG

Els orígens del Molí del Mig es remunten a principis del segle XV, quan la reina Violant de Bar, vídua de Joan I, autoritzà la família Pons, que administrava el patrimoni reial a Torroella, a emprar l’aigua del Ter per construir diversos molins, un dels quals fou el Molí del Mig. La família Pons s’entroncaren amb els senyors de Sarriera i mantingueren la propietat fins als volts de 1870. Posteriorment passa a mans privades i es transforma en masia.

L’aigua del Ter arribava a la resclosa d’Ullà i d’allí a través del rec del Molí alimentava els 3 molins de Torroella: el Molí de Dalt, el Moli del Mig i el Molí de Baix. L’aigua s’acumulava a la bassa i des de la bassa entrava al carcabà i feia girar el rodet, que connectat a l’arbre feia girar les dues moles, situades al pis superior, per on es tirava el gra que es convertia en farina.

L’edifici antic del Molí del Mig presenta tres fases. La primera va prendre forma entre els segles XV i XVI, i en destaquen una porta amb l’escut dels Sarriera i les estructures del molí pròpiament dites. La segona fase té lloc cap al 1780, quan es construeix el cos rectangular situat al sud-oest, esbiaixat i avançat respecte l’edifici anterior. D’aquesta etapa es també el rellotge de sol situat en aquesta façana. La tercera fase data dels segles XIX-XX i consisteix en reformes a la part superior (especialment la torre) i diverses dependències annexes a llevant i a ponent, la major part de les quals avui ja no existeixen.

El molí quedà deshabitat cap a la segona meitat del segle XX. Posteriorment va ser emprat com a magatzem agrícola, fins l’any 1999, que fou adquirit per la família Pellissa- Vaqué amb la intenció de rehabilitar-lo i convertir-lo en hotel.

REHABILITACIO DEL MOLI DEL MIG PER CONVERTIR-LO EN HOTEL

L’antic edifici, en molt mal estat, fou consolidat entre els anys 2000 i 2003, conservant tots els seus elements culturals d’interès i suprimint les dependències annexes sense cap interès ni cultural ni arquitectònic.

En el vell molí (S.XV-XVI) convertit avui en Sala-Museu, s’ha deixat visible el seu carcabà i a través de plafons informatius s’explica el funcionament del molí i la seva història. L’entrada a l’hotel es realitza per sobre l’antiga bassa del molí també recuperada. A la porta, abans principal avui de connexió amb el jardí, s’hi pot veure l’escut dels senyors de Sarriera.

En el cos rectangular afegit posteriorment ( S.XVII-XVIII), emprat com a cors de bestiar i avui dia convertit en SPA, s’ha conservat la volta de pedra i les petites finestres elevades. A la part exterior l’antic rellotge de sol datat del 1783, també s’ha restaurat mantenint el que es podia veure de l’antic.

Entre els anys 2003 i 2006, any en que fou inaugurat l’hotel, es realitza l’ampliació del vell molí construint totes les dependències annexes actuals (restaurant, sala polivalent, suites exteriors, etc) . A nivell arquitectònic el concepte va ser el de emfatitzar els contrastos entre el vell i el nou buscant claredat en el llenguatge arquitectònic, i prioritzant la seva integració en el paisatge, a través dels volums, els colors i la seva disposició seguint les línies rectes del paisatge.

En paraules del seu malaguanyat arquitecte, Josep Mº Deulofeu “L’objectiu de destorbar el mínim amb voluntat d’integració i adaptació al lloc, es el que ens vàrem imposar de forma preferent a l’hora de plantejar i decidir solucions”. També en veu del mateix arquitecte “L’ampliació del moli s’ha plantejat de forma que el conjunt ofereixi una lectura d’un tot integrat i connectat, cercant solucions perquè, amb tot el seu potencial i valor històric, el vell molí, continues amb el seu caràcter protagonista del conjunt”

L’any 2006 aquesta rehabilitació i ampliació del Molí del Mig, queda finalista en els Premis d’Arquitectura de les Comarques Gironines, concedits per la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.